ELS FETS D’OCTUBRE: EL PONT ESPANYOL SOBRE EL RIU LLOBREGAT

El Pont espanyol sobre el riu Llobregat

Article publicat al Singular Digital

Francesc Canosa Farran

Dinem. La carta exclusivament en castellà, els cambrers també. M’agrada: no ens entenen ni els tovallons. Que no t’entenguin et facilita la vida. No has de parlar baixet. I el meu interlocutor la solta: “Les detencions de Garzón són un míssil contra el cor del PSC”. Vols dir, tros de carpaccio? Que sí, que sí. Va, que ja ens duen el primer plat. Efectivament, carpaccio. Carn ben viva, roja, rogent, ben tallada, ben parida.

No ho entenc això. Però qui vol filetejar el PSC? “Doncs... Zapatero”. Vols dir? Zapatero contra Montilla? D’aquesta manera? Ummm... Voldrà dinamitar el Pont sobre el riu del Baixismellobregatismevermellisme? Per què? “Per posar un dels seus no contaminat”. Dels seus no contaminats?... “Doncs Chacón, com a retorn de la filla pròdiga, després de fer la mili, Corbacho, quan es tregui la granota, o qualsevol pájaro de Madrid, Extremadura o Castella”. Com? “Doncs això... Un virrei escombriaire amb escombra model Pablo Iglesias resident a la planta de tractament de residus de Ferraz”. El Puente, el oso, el madroño, el Manzanares sobre el rio Llobregat. Uf, que el bacallà al rum-rum crema com un dimoni enforquillat.

I Garzón i la seva justícia d’ejaculació precoç? “Mira, mira, la pregunta és per qui treballa Garzón? Vull dir a qui beneficia aquesta acció, i ep, possiblement accions futures, de Garzón”? Doncs no sé. “Pregunta’t. Mira el què ha passat, el què està passant”. Han detingut uns del PSC, de CIU, també. Macedònia, però de trossos i gustos desiguals. Això ho han fet a Catalunya... “Sí, sí, ves tirant del fil...”. Em perdo. “Doncs et trobo... Fixa’t d’on arriba en tots els casos la solució als problemes? Espanya, Madrid, Estat, Poder Central .. Punt G, de garrotada, de garjola, de guardar, de gràcies, de glòria”. Vas bé, esparver. Vas bé. “No sé, si anem bé, però Espanya ens torna a salvar. Espanya fins i tot creu que el PSC és catalanista, i CiU el Front d’Alliberament Nacional. Va, fem postres. Maduixes empestades de conyac espanyol. Pensa que Josep Pla deia que el conyac espanyol probablement havia causat més morts que la Guerra Civil”.

Quin octubre! “Sí, quin octubre, això ja semblen els Fets d’Octubre de 1934”. Apa! No et passis! “Ho dic perquè al final sempre és Espanya qui posa ordre i controla el nostre corral i ens el deixa obert, aturat, congelat. Ho dic perquè el 1934 també es va començar a assecar l’oasi català. Mira que escrivia el periodista Manuel Brunet: “havia dit moltes vegades que Catalunya, amb el seu Estatut, hauria pogut ser un oasi... Jo conservo la fe en Catalunya, i encara que múltiples fets i indicis haguessin de conduir-me a una falta de fe, m’agafaria fins a darrera hora a aquesta esperança, o sigui en la fe en el país i en les possibilitats d’una autonomia…. i sense oblidar que els temps són molt durs, em sembla que aquest oasi de Catalunya ens podria assegurar, entre temporal i temporal, els quatre dàtils i l’aigua necessària per viure”. Buf, ara ni pipes per rosegar tenim. Vols cafè?

“Sí, d’acord, només ens queden les pellofes, però jo també penso com aquell Antoni Rovira i Virgili d’octubre de 1934 que “la realitat de Catalunya no podrà suprimir-se mai”. Però mira al teu voltant: ningú t’entén! “Home, vés... no sé què dir-te... Mira el cambrer si m’entén quan li ensenyo el bitllet: ja li xiulen les orelles. Però nosaltres xiulem, xiulem sobre el Riu Kwai, perquè el país som nosaltres”.




Llegir l'article al Singular Digital:
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2009/10/els_fets_d_rsquo_octubre_el_pont_espanyol_sobre_el_riu_llobregat_43658.php